INFORMACIÓ ADDICIONAL

Què es la ansietat?

És una sensació desagradable experimentada per tots, en major o menor mesura, en la nostra vida quotidiana. Quan es pot explicar quantitativament i qualitativament, per l'estímul que la desencadena, es considera angoixa normal, i ens permet enfrentar-nos a les situacions facilitant la motivació per a actuar, el rendiment, o mantenir el nivell d'alerta front situacions desconegudes. Quan el nivell és exagerat s'experimenta com una sensació desagradable de temor, que s'anomena angoixa patològica, que pot:

• portar a reviure situacions passades (anacrònica),
• evocar la representació imaginaria d'un conflicte inconscient (fantasmagòrica), i
• estar afincada en el caràcter del subjecte (estereotipada o repetitiva)

De qualsevol manera l'angoixa patològica queda definida per ser més corporal, desproporcionada a l'estímul i persistent per sobre dels límits adaptatius, ja que manté a la persona en un estat d'hiperactivació inadequat que afecta al rendimient, al funcionamient psicosocial i a la llibertad personal.

Malgrat normalment es parla d'ansietat i d'angoixa com a termes equivalents, no són realment el mateix, de tal forma que la primera es relaciona més amb el sentiment interior psíquic de malestar, i l'angoixa amb les manifestacions externes corporals que acompanyen a l'ansietat.

Com es manifiesta l'ansietat i quines són les seves causes?

L'ansietat pot presentar-se de forma crònica, com un tret de personalitat present durant quasi toda la vida de l'individu, trastorn d'ansietat generalitzada o en forma de episodis puntuals de gran intensitat. En quant a les causes, es parla d'ansietat primària i secundària.

En l'ansietat primària no es troba cap causa que justifiqui el quadre, mentre que la secundària sempre es deu a un altre trastorn (consum de drogues com alcohol, anfetamines o cocaína, hipertiroidisme, etc.).

Quines són les característiques del trastorn d'ansietat generalitzada?

En aquest cas l'ansietat és persistent en el temps (dura més de 6 mesos) i generalitzada sobre una àmplia gamma d'esdeveniments o activitats (com el rendiment laboral o escolar), no estant restringida a una situació en particular, com en les fòbies, ni presentant-se exclusivament en forma de crisi, como en el cas de les crisis de pànic. L'estat d'ansietat és quasi permanent, oscil·lant lleument durant el transcurs del dia i afectant la qualitat del son.

L'ansietat està associada molt freqüentment a preocupacions excessives, l'expectació aprensiva, que resulta difícil de controlar, como per exemple por a que algun familiar proper o la mateixa persona que pateix el trastorn pugui tenir un accident, enmalaltir o morir.

L'ansietat s'associa a 3 o més dels següents símptomes:

• Nerviosisme, inquietud o impaciència
• Fatigabilitat (cansanci) fàcil
• Dificultat per concentrar-se o posar la ment en blanc
• Irritabilitat
• Tensió muscular, temblors, cefàlees (mals de cap), moviment de les cames i incapacitat per a relaxar-se
• Alteracions del son: dificultat per conciliar o mantenir el son o sensació al despertar-se de son no reparador
• Sudoració, palpitacions o taquicardia, problemes gastrointestinals, sequetat de boca, marejos, hiperventilació (augment del nombre d'inspiracions per minut)

¿Quines són les característiques de la crisi de pànic, crisi  d'angoixa o atac de pànic?

Són episodis súbits, d'aparició diurna o nocturna, caracterizats per una descàrrega neurovegetativa, intens agobiament moral, freqüent vivència de mort, ansietat i eventualment inquietud psicomotriu, d'una durada que habitualment no sobrepassa els 15-30 minuts.

Les crisis d'angoixa tendeixen a considerar-se de natura essencialment endògena i substancialment diferents etiopatològicament dels estats permanents d'ansietat, més relacionats amb una conflictiva personal (personalitat neuròtica) o ambiental (reacció neuròtica d'angoixa).

La simptomatologia més impactant està formada per les vivències de despersonalització i extranyesa d'un mateix, que poden anar acompanyats de fenònems de desrealització i alteracions sensoperceptives.

S'associa a 4 o més dels següents símptomes:

• Palpitacions, sacsejades del cor o elevació de la freqüència cardiaca
• Sudoració abundant
• Temblors o sacsejades
• Sensació d'ofegament o manca d'aire
• Sensació d'atragantar-se
• Opressió o malestar toràcic
• Nauseas o molèsties abdominals
• Inestabilitat, mareig, desmai
• Desrealització (sensació d'irrealitat) o despersonalització (sensació d'estar separat d'un mateix)
• Por a perdre el control o embogir
• Por a morir
• Parestèsies (sensació de entumiment o formigueig)
• Calfreds o sufocacions.

No és infreqüent que en les dones els trastorns d'ansietat s'intensifiquin durant el període premenstrual.

Tampoc és extrany que durant les primeres crisis el pacient vagi a serveis d'urgències, on se li realitzen múltiples exploracions amb resultat negatiu.

El diagnòstic precoç i l'orientació terapèutica adient són fonamentals per a evitar la cristal·lització del quadre.

Autor: Angeles Codosero Medrano. Psicóloga clínica (Col. núm. 6267). CENTRE DIAGONAL. BARCELONA.  http://www.centrediagonal.com/